|
Estic molt contenta.
En Seics ha tret disc. I ja l’he pogut anar a escoltar, a ell, i al discu, que el tinc a casa girant cada dia sortint de cole.
Estic molt contenta. Perquè els ritmes i les músiques cada vegada són més millorades, i les lletres són com les de sempre, però més madures, poètiques però properes. Recordeu les lletres del primer disc que escoltàvem d’en SX, aquell amb què vam començar a cantar aquella calorosa tarda de juliol (del 2005???) tots els kulturerus trobats i coneguts en carn i ossos al Gorg Nou?
Això deia, les lletres:
Davant d’un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni
Ja no em va la realitat
La llum m’és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre’m amb el llit
I escoltar la pluja
Amb aquesta lletra de “futur incert” fa dies que encaro un bon grapat de mesos en què just així em sentia. Un temps que vaig voler esborrar, i procurava no recordar-lo mai. Ni quan tot m’ha acabat somrient he pogut recuperar-lo de la memòria. Va ser massa dolorós. Potser no trobava les paraules al meu cap que m’ajudessin a “enbellir” un moment tan desgraciat però necessari per construir-me. Me l’escolto, en Sanjosex, i sanejo aquells dies negres amb les seves paraules, quan estava al marge d’un camí/ veient com passa el temps / jo ara vull estar / arran de terra.
Si encara entres per aquí, gràcies.
I a tots aquells que encara treuen el nas, escolteu-li el nou disc, i si teniu oportunitat d’anar-lo a veure en directe, feu-ho. Està impecable! Ell i els que l’acompanyen.
|
