Evarist Olcina,
El Carlismo y las autonomias regionales,Seminarios y Ediciones S.A., Madrid, 1974
amb pròleg de Josep Benet a Barcelona el 1973.
A la biblioteca del silenci no hi pot faltar un llibre de política, suposo que el bibliotecari n'anirà trobrant més. Si el llibre de política és sobre el carlisme, el volum passa a la prestatgeria d'honor. Quanta poesia que ens pot oferir aquest exemplar. Per exemple:
Pressedit d'uns paràgrafs magnífics que exalten la importancia i la modernitat de la proposta carlista per un estatut de Catalunya i afirmant que només el supera el projectat per Macià anomenat: "Constitució provisional de la República catalana (proyecto de la Habana) ens trobem de ple en aquest capítol 15: projecte de l'Estatut de Catalunya que acaba amb les següents frases, d'alta volada. Silenci, si us plau. Això és art:
"Reconocemos la personalidad nacional de Cataluña con todas las características individualizadoras.
Los pueblos que constituyen la actual España se federan libremente. Es necesario constituir nuevamente aquella Confederación, con igualdad de trato y de personalidad para cada uno de ellos.
Dentro de la confederación todos los pueblos conservarán plena y absoluta autonomía.
El territorio de Cataluña se entenderá constituido por el que forman ahora las llamadas <<provincias>> catalanas, sin renunciar a la revisión de fronteras que limitaban la antigua Cataluña estricta".
