Barrank.cat

Ja fa mesos que vaig tenir la idea -poca feina- de recollir una biblioteca parada, carregada de lletres fixes, amb poca sàvia, pràcticament sense vida, gairebé sense sentit però gens absurda; un recull de llibres del passat i clavats en el passat. Sense lloc, desconnectats del present. Una biblioteca del silenci que és com un cop de puny al xivarri dels nostres dies. Una biblioteca que ens parla d'un ahir incapaç d'actualitzar-se. Una biblioteca amb unes lliçons i aventures per explicar perfectament prescindibles i que foren absolutament necessàries: La meva biblioteca del silenci que vaig construint i fruint. Alguns dels seus llibres són un autèntic acudit. I la tinc en paper i us la passo i agrairia noves proposicions d'exemplars del silenci.

Jorge Masgrau Figueras y Miguel Gussinyé Alfonso, Guía Turística de Bañolas y su Comarca, Imprenta Mateu, Bañolas, 1948

LLibre quiet i silenciós, petit, dedicat A NUESTROS PADRES amb pròleg del Exmo.Sr. don Jaime Pujiula, S.J. Director del Instituto Biológico de Sarrià. Miembro Numerado de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona y Honorario del Instituto Médico Valenciano.

Amb la col·laboració de don José Mª Corominas, don Jorge Cots, don Francisco Figueras, don Ramón Margalef, don Antonio Mª Rigau, don Manuel Tremoleda, don Tomás Vidal i don Miguel Vilanova..

Llibre de dues parts una centrada a Banyoles i l'altre a la suposada comarca, i per tant, opino que amb un títol molt ben escollit. Gran interès pel bibliotecari del silenci desperten apartats com las Aplicaciones Terapéuticas de La Puda i Espectáculos Públicos.

Conté frases magnífiques com: "Una vez al año llegan al lago los patos salvajes, asombrados". "El lago de Bañolas es el mayor de Cataluña y seguramente el más bello de España".

Forma part de la meva biblioteca silenciosa però encara puc escoltar-li una veu petita que em diu coses:

"El lago es pequeño y dulce. A veces, aquella paz se torna melancólica y triste. Pero no es aquella tristeza inmensa de los lagos nórdicos, ni su silencio es el de la grandiosa soledad de los alpinos, sinó que está muy cerca de nosotros, como las cosas próximas al mediterráneo, proporcionadas y suaves. Y son las campanas las que parece que empujan las olas. La hora del Angelus en Porqueras." Una veu tan petita que pot entrar perfectament a la biblioteca del silenci sobretot si li encaro els regatistes que hi fan l'esport i les olimpiades, i els francesos ofegats... i les instal·lacions municipals pels banyistes.

Agotados los ejemplares de la obra que sobre nuestro importantísimo arte escribió el malogrado maestro Don Gayetano Gornet y Mas y no terminado aún el nuevo Compendio de la Academia de Taquigrafia de Barcelona está redactando, se ha decidido el autor de este opúsculo á publicarlo, á fin de que los numerosos amantes del arte que se han matriculado este año para aprenderlo, tengan medio de recordar las lecciones del profesor.

Amb aquesta advertència comença un preciós volum de la biblioteca del silenci. Desconec si l'acadèmia de Taquigrafia va arribar a publicar l'exemplar que estava redactant i que tanta falta feia. Així que tinc aquest:

Apuntes de Taquigrafia Española (sistema Martí-Escuela Catalana por D. Pelayo Costa y de Ballester. Imprés a Barcelona per Tipografia R.Cardona l'any 1903.

Només dir-vos que En España fué inventada la taquigrafia por D.Francisco de Paula Martí el año 1802 y su sistema ha sido sucesivamente modificado dando lugar á dos escuelas, la madrileña y la catalana.

I que: Toda curva en la parte superior se entiende que pertenece a la letra de la derecha
poesia pura.

Les dues properes referències van ocasionar un gran debat silenciós entre el bibliotecari i el lector que són la mateixa persona però que a vegades no s'entenen. El lector opina que aquestes dues peces són fonamentals per l'edificació de tal empresa silenciosa. Ben cert que un és un llibre fetitxe personal del lector (i també del bibliotecari al ser la mateixa persona) i que ja està referenciat i al·ludit en altres latituds del Barrank, però una biblioteca com la que exposem ha de contenir per força aquesta meravella. El bibliotecari per contra, pensa que són uns llibres que de cap manera poden formar part de les estanteries del silenci perquè malgrat la seva temàtica són uns llibres superats, formen part de la base per la fonamentació històrica i tècnica del país i del món i que per tant estan en perfecte diàleg amb les actualitzacions proposades per altres autors. El lector considera que nanaisdelaxina, ni pensar-ho. No li farem aquesta mala passada a tals tresors. Per formar part de la biblioteca, diu el lector, el llibre ha d'estar parat, ells ho estan i sí, pot mig entendre que siguin un compendi ancestral de tesis superades o equivocades, però no només això, i aquí es fa fort: transpiren poesia, no només passat resclosit que és tal i com els deixa definits el bibliotecari. La biblioteca del silenci conté llibres que parlen de coses diferents a les apuntades per l'autor quan van ser escrits. El llibre de la biblioteca del silenci ara té vida pròpia. I és en aquest sentit que el lector amenaçant de mort al bibliotecari ha pogut entrar a la biblioteca amb aquests dos magnífics exemplars i dipositar-los on els hi pertoca estar. El bibliotecari renega tancat a dins al lavabo... ja li passarà.

Don José Pella y Forgas, Historia del Ampurdan,1890

a la biblioteca del silenci l'obra té dos volums. Al seu costat també hi ha la versió facsímil que és la utilitzada per les consultes en dies no senyalats. No en transcriuré cap paràgraf per no cansar al personal però remeto al lector tan sols a una aproximació al pròleg.

Narciso Monturiol,Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua escrito por el inventor del Ictineo o Barco-pez,Barcelona,1891

Us escric el primer paràgraf del pròleg de Monturiol, quina força:

"Si las cosas nuevas encuentran dificultad para colocarse en el común comercio de los hombres, débese tanto á la resistencia que les oponen los usos establecidos, como á la desconfianza raras veces justificada con que miramos todo lo nuevo y especialmente a la falta de ilustración que impide ver los lazos que invariablemente unen los efectos con las causas que los producen".

Desgraciadament a la biblioteca del silenci només hi consta la versió facsímil de l'any 1982. Qui sap si mai ens arribarà un original... una primera edició...

En aquest cas és el bibliotecari que considera aquest volum maritori de ser a la nostra biblioteca. El lector no se'n pot estar de fullejar-lo però li provoca una desagradable sensació de mareig estomacal. El desprecia i menysprea. No vol tancar-se en banda ja que finalment el bibliotecari li ha acceptat les dues peces anteriors. Així doncs, amb paciència, deixa passar aquest nou volum pels seus morros que s'instal·la a l'apartat "PUREZA Y VERDAD" de la biblioteca del silenci.
Aquest apartat pren el títol de la col·lecció de l'editorial on surt publicat el llibre següent:

Sylvanus Stall,Lo que debe saber el hombre á los 45 años,Casa Editorial Bailly, Madrid, 1908

Tot i que l'original anglès és de 1901 tot ens fa pensar que aquesta traducció de Severino Aznar, catedrático del Seminario Conciliar, és del 1908 com indica una nota de premsa del començament del llibre que hi és a tall de bona crítica.

Tot i que el contingut del text pot estar carregat de sentit, la intenció que està fet i defet el que no diu quan diu el que diu el converteix en un text carregat de hipocresia, naftalina i en definitiva resulta vergonyant. Al lector li costa de veure el seu punt poètic i de vida pròpia indispensable per entrar a aquesta biblioteca. Al lector li sembla el llibre que no té gens de poesia i sí molta retòrica podrida i encara ben present a la part resclosida de la societat actual. Només cal veure les manifestacions penoses que convoca l'església catòlica espanyola amb l'excusa de parlar de la família. Com si fos de la seva propietat, etc, etc, etc.

Ex.
Captítulo VII . La Moderación

Es de la mayor importancia que el hombre aprenda las serias consecuencias que en esta edad crítica han de tener para él sus excesos sexuales; evitará así graves peligros....

Hi ha festa grossa a la biblioteca del silenci.
Resulta que el lector desconeixia de l'existència d'un magnífic exemplar. Resulta que l'ajudant del bibliotecari mai havia cridat l'atenció d'aquest fent-li veure que tenien una obra important arraconada. Quan se n'han adonat, aquest cap de setmana, la sorpresa ha estat important, la alegria més. El lector ha començat a discutir si el llibre és prou mereixedor de ser catalogat en aquesta biblioteca tan especial. L'han fet callar, és clar. És evident que un llibre com aquest pot estar a qualsevol biblioteca estigui dedicada al tema que sigui: fins i tot navegació astronàutica.

I aquí el tenim:

Miquel Agustí,Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril,1617

La biblioteca del silenci té la versió facsímil del català, i un orginal, amb dos volums, del castellà.

Podeu fullejar el llibre AQUÍ

Per saber més història del llibre i sobre Fra Miquel:

agriculturadecatalunya.blogspot.com/2007...s-de-fra-miquel.html

Acabem de rebre fa poc un exemplar de l’obra “El Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril”. Escrita per Fra Miquel Agustí, Prior del Temple de Perpinyà, -nascut a Banyoles el 1560 i mort el 1630- el 1617 amb una única edició en català i successives edicions en castellà. Es tracta d’una obra fonamental per la història de l’agricultura, ramaderia, economia agrària, així com l’etnobotànica, farmacologia, producció de mel i seda, manescalia així com de la llengua catalana. Coneguda inicialment, amb cert to despectiu com a “Llibre del Prior” o “Libro del Prior”.

El professor Xavier Luna i Batlle, Departament de Filologia Catalana de la UAB, que ens ha cedit l’exemplar i n’ha fet la introducció d’on exposa que, malgrat tractar-se d’una compil.lació d’escrits, la font principal de la publicació es deu a l’obra “L’agriculture et la maison rustique” dels metges Charles Estienne i Jean Libéault, llibre clàssic de l’edat moderna occidental publicat en llatí el 1554 i traduït al francés el 1564 amb l’avantítol a l’anglés com “The Countrey Farm”. Es en l’edició de 1606 en que es va fonamenta la traducció de Fra Miquel.

L’obra d’Agusti ha patit així mateix una controvèrsia considerable tenint en compte que se l’ha acusat directament de plagi de l’edició francesa. Aquesta acusació no es pot fer tant fàcilment en el context del segle XVII ja que era una pràctica habitual copiar fragments de textos sencers i adaptar-los a la realitat del moment. El mateix Estienne atribueix els seus textos a fonts clàssiques que podien ser ben be vincular-se amb Varró o Columel.la.

L’autor banyolí traduí literalment l’edició francesa, si be reduint part del text original i incorpora informació relativa a les terres catalanes, especialment a les del nord-est anterior al Tractat dels Pirineus. No obstant, l’estructura de l’obra es bastant diferent que l’original en francès. Si be en l’edició original tot dona voltes sobre la casa, com un element de modernitat que pretén entroncar amb els clàssics: 1. Casa com a centre vital, 2. Jardí amb herbes d’us curatiu i culinari, 3. Hort de fruiters, 4. Prats de pastura, 5. Camps de gra, 6. Vinya, 7: Bosc per la fusta i la cacera; mentre que en l’edició catalana la línia argumental es el temps i la seva predicció, i tant sols en el llibre tercer apareix la casa com a argument principal.

Un altre aspecte diferenciador entre ambdues edicions es que en la catalana apareix el terme “secret” segurament com a “manera de fer”, “allò que s’ha de saber” o també pel gust barroquitzant del moment. Una altra versió seria l’explicada pel mestre Emili Giralt que l’atribueix a Antoine Mizauld (1520-1578) autor de “Phaenomena sive aeriae ephemerides”.

El destinatari de l’obra, a diferencia de l’edició francesa en que apareix el “fermié” o masover, es en la catalana el “pare de família” que s’ha d’ocupar personalment de tot el que te al seu càrrrec -el terme masover es d’aparició mes tardana a Catalunya. Aquest “pare” ha de ser versat en les feines de casa (mestressa), medicina i manescalia, i l’ofici de pastor. Es concep el món agrari com un tot capacitat d’autoabastir-se, amb capacitat per vetllar per tots els temes de producció, profilaxi, i curació de bens, animals i persones. Segons el mestre Giralt es tracta d’un “Vademècum agropecuari i farmacopea domèstica”.

Una nova referència de la biblioteca del silenci: un folletó publicat per la OBRA SOCIAL AGRICOLA DE LA CAJA DE PENSIONES PARA LA VEJEZ Y DE AHORROS a partir d'una conferència que va pronunciar Miguel Cuesta Lastortres, ingeniero-jefe agrónomo de Gerona, el 29 de desembre de 1947 a al casa agrícola de Torroella de Montgrí.

D.Miguel Cuesta Lastortres,Principios fundamentales del abonado y normas para el tratamiento racional del estiércol,Barcelona,1948


Potser parlava de merda aquest home a finals dels 40. Llegint-lo ara, ens trobem amb un text poètic de primer ordre.
Exemples:

"Pero, hoy más que nunca, todos los hombres con responsabilidad dirigen sus miradas al campo, acuciándole para que produzca el máximo rendimiento, buscando así el paliativo para tantos y tantos males que aquejan a esta pobre humanidad sumida en el caos económico y moral de la postguerra"


A mi em sembla un text poètic i actual. Ohalà! l'home responsable mirés el camp per mirar de solucionar els problemes de la societat actual, que sí, segueix en postguerra.
Després de 12 fulles de discurs, arribem a la 13 i conclou:
"Y para finalizar, yo bien quisiera poderos dar unas fórmulas mágicas de abonado de frutales, pero ya os habréis dado cuenta que esto no es posible hacerlo de una manera empírica."


Autèntica literatura de la biblioteca del silenci.