Barrank.cat

CAURE AMUNT


Aquesta vegada el format és teatral. Una trilogia teatral. Aquest home tot ho fa de tres en tres. Sí perquè està acabant l'últim llibre, Treball de camp, de la segona trilogia. A més, m'ho explicava ell mateix, ha descobert un autor italià amb uns continguts similars a la seva Força de la gravetat, i l'està traduint. Bo.

Tres obres de teatre amb tres protagonistes històrics: Muntaner, Llull, Roig.
Potentíssim. Més per la lectura i la mala llet que transmet el text que no pas per la proposta escènica, teatral... ara que no sembla que Serés tingui massa complexes en aquest sentit i escriu teatre sense collonades post-modernes per més vista que sigui la proposta. I jo que no hi entenc res i que no m'agrada el teatre, potser aquest m'agradaria... no ho crec. En tot cas el que sí m'agrada és la lectura d'aquestes tres peces.

I també m'agrada que en Serés digui que ha triat el teatre perquè la novel·la històrica està col·lapassada. M'agrada com s'allunya de segons què i segons qui. Ja hi ha l'home del transit per escriure passats novel·lats i aquests passats ja són presentats per més passats, aquesta vegada encara vius que sembla que no vulguin acabar de passar. I té raó en Serés tan de passat i tan d'històric embafa.

Tothom s'ha de distreure amb el que pugui. i ens va bé que hi hagi de tot.


Caure amunt
Quaderns Crema

Ja el tenim aquí, l'últim de Francesc Serés:

Contes russos, Quaderns Crema.

Divendres es fa la presentació oficial. Divendres passat va passar pel programa den Manzano al 33. Serés ens surt amb un joc literari d'alta volada que diu molt més del que sembla.
Abans de la seva publicació prenia el títol de contes de color rus. Encara no sé el perquè del canvi de títol d'aquesta particular antologia.


De la contraportada:

Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. No els puc llegir sense pensar que formen part d’una ficció sobre una ficció. Tot el que s’esdevé en els seus relats acaba configurant la història d’un territori i d’un país que podria ser imaginari. Fins i tot, la realitat, ¿no podria ser susceptible d’ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d’una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus… I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d’aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d’algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats…»

Serés ens proposa un joc. Sense festa. En Serés no està de festa. Potser quan sigui més gran...
Així i tot, del tot recomanable al meu entendre. Em sembla un meravella.

Vagi per davant que ara que tinc els contes russos a les mans, em miro la portada i hi veig una dona coneguda. Sí. Els contes russos d’en Serés tenen a la Gertrudis a la portada. Una anècdota. No me’n podia estar.
M’agradaria adjuntar la crítica del polit Muntada – Una invasió subtil – però no em deixen els del País. En tot cas si la voleu llegir es va publicar dins el Quadern el dijous 19 de novembre.
Ja m’agrada el que diu, però cal que ho digui així? M’agradaria que una crítica ajudés a vendre més llibres, sobretot llibres com els d’en Serés. Ajuda en Muntada a vendre llibres? Vet aquí la crítica al crític: en sóc del contingut, m’irrita la forma.
Acaba així. Almenys un bon final: “ Després de l’última pàgina, el lector se sentirà envaït per la insubornable sensació benèfica d’haver llegit aquest llibre, magistral, prometeic.” I jo també ho penso.

Tinc el privilegi de saber la noticia ja fa un parell de dies.

Felicitats! Em sembla mereixedor del premi. Un llibre curiós, un capgirell literari. Un bon llibre del nostre millor escriptor actual en llengua catalana.

Copia de Vilaweb:

Els 'Contes russos' de Francesc Serés guanyen el premi Ciutat de Barcelona 2009

11:4504.02.2010

Barcelona (ACN).- Francesc Serés ha guanyat el premi Ciutat de Barcelona 2009 en la categoria de Literatura catalana per l'obra 'Contes Russos'. El jurat, format per Dolors Oller, Pere Ballart, Gemma Lienas, Guillem Terribas i Pere Rovira n'ha destacat 'la seva extraordinària construcció imaginativa, diversitat de registres, i sàvia combinació de lirisme i anàlisi social'. Francesc Serés (Saidí, 1972), és autor d''Els ventres de la terra' (2000), 'L'arbre sense tronc' (2001) i 'Una llengua de plom' (2002), aplegats dins de la trilogia 'De fems i de marbres', guardonada amb el Premi Nacional de Literatura 2007. El lliurament del premi Ciutat de Barcelona tindrà lloc el 15 de febrer al Teatre Lliure.

[img]http://yfrog.com/1frussossersj[/img]

I ara el premi de la Crítica pels Contes Russos.
Per molts anys!
foto de ACN/Esther Romagosa